El dia 8 de març es va commemorar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, fet que ens porta a parlar de la Llei 6/2002, de 25 d’abril, de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997 (DOGC núm. 3.626, de 30.4.2002). Aquesta Llei va entrar en vigor el dia 1.5.2002, i fou pionera en tot l’Estat. El seu objectiu és aconseguir una major igualtat entre els homes i les dones que treballen en l’àmbit de les administracions públiques catalanes, i fa possible compaginar la vida laboral amb la vida familiar perquè, entre altres coses, permet tenir cura dels fills i dels familiars fins al primer grau de consanguinitat o afinitat, sense necessitat de convivència, en situació de dependència amb incapacitat psíquica, física o sensorial o disminució reconeguda de més del 65%. En el núm. 9 d’El Noi del Sucre (setembre de 2002) ja vàrem comentar, article per article, les novetats que incorpora aquesta Llei. Per això, avui ens limitarem a expressar els nostres desitjos: Ens agradaria que en un futur proper aquesta Llei s’ampliés al món de l’empresa privada. Ens agradaria que s’incrementés la Llei amb noves mesures. Ens agradaria que a la tota Espanya, les administracions fossin sensibles a promoure la igualtat d’oportunitat entre homes i dones, i que els treballadors gaudissin d’unes lleis semblants a la que ens ocupa. Ens agradaria que la cura dels infants i dels ancians no recaigui exclusivament en les dones. Ens agradaria que les famílies disposessin de més ajudes externes i d’infrastructures per poder tenir cura dels més petits i els més grans. Ens agradaria que les famílies tinguessin la possibilitat d’augmentar els seus membres i aconseguir que la taxa de natalitat a Espanya deixi de ser la més baixa d’Europa. Ens agradaria que no fos necessària una llei que facilités la incorporació de la dona al món laboral perquè les dones hem treballat sempre. Això sí, sense percebre cap salari. Ens agradaria que les tasques domèstiques es consideressin com una forma de treball no remunerat, i no com una obligació a càrrec de la dona i sempre fora del món econòmic. Ens agradaria que el treball domèstic i d’atenció als altres membres de la família que en depenen (infants i gent gran) es repartís de forma igualitària entre homes i dones, i que esdevingués una obligació social.