En produir-se el canvi de govern municipal (i d’això aviat en farà un any) un dels interrogants que se’ns plantejava als representants dels treballadors era com respiraria el nou Ajuntament davant el compromís assumit per l’anterior respecte el pla de promoció. Sortosament, es van respectar els compromisos adquirits i es va iniciar l’estudi del pla. El problema que es planteja a l’Ajuntament de Figueres és menys de voluntat política (que fins avui sembla existir) com de legalitat del pla. I és que la dualitat entre funcionaris i laborals fa que calgui, en la pràctica, endegar dos processos diferents per garantir els mateixos drets per a laborals i funcionaris; això d’una banda. L’informe jurídic preliminar diu que la normativa sobre promoció interna és únicament aplicable al personal funcionari d’Administració Local i no al personal laboral, ja que els laborals no poden accedir a places de funcionaris. Això fa que calgui, conseqüentment, que les condicions de la promoció interna del personal laboral s’hagin de regular mitjançant acord entre els representants dels treballadors i l’Administració. Dos processos per dos relacions jurídiques diferents. Possible, però enrevessat. Però aquesta tesitura, salvable sense dubtes, posa de manifest un fet més complicat: “A la plantilla de personal existeixen places ocupades per personal laboral quan legalment haurien d’ésser places ocupades per funcionaris. Aquesta circumstància comporta que les possibilitats de promoció interna del personal que ocupa aquestes plaçes laborals sigui limitada. Per regularitzar aquesta situació l’Ajuntament podria plantejar-se la funcionarització d’aquest personal laboral que no comportaria en cap cas cap augment del número de places” (cita textual de l’informe jurídic). Per tant, entenem que cal prioritzar aquest procés de funcionarització en aquelles places que sigui obligatori, i que pel cas de Figueres en són força. En aquest cas, els processos de promoció i funcionarització haurien de dur-se a terme de forma paral•lela i simultània. La funcionarització no és un benefici negociable amb l’equip de govern, sinó una adaptació a la legalitat que farà possible, en el pla de formació i en tota la resta de qüestions, la igualtat de drets entre laborals i funcionaris. Per tant, parlem-ne.