Els darrers mesos s’ha incrementat el llistat dels treballadors/ores municipals que cobren el complement de productivitat. El cap d’Àrea de Serveis Generals i director de Recursos Humans i el regidor d’Hisenda de l’època varen argumentar que un dels motius pels quals es realitzava l’organigrama municipal i la relació de llocs de treball, aprovats per acord plenari de data 27.5.1999, era suprimir el complement de productivitat i, en la mesura que això fos possible, les hores extraordinàries. Recordem que el complement de productivitat té com a finalitat retribuir el rendiment especial, l’activitat extraordinària i l’interès o iniciativa amb què el treballador desenvolupa el seu treball. Es tracta d’una retribució de caire eminentment subjectiu, a diferència del complement de destí i específic l’import dels quals està en funció del lloc i té un caràcter objectiu, dedicat a retribuir el rendiment personal del treballador. La quantia d’aquest complement dependrà de la política retributiva de l’organisme públic corresponent i, conseqüentment, de la potestat discrecional d’aquest. En el cas de les entitats locals, la competència per a la fixació global d’aquest complement correspon al Ple, però l’assignació individual correspon a l'alcalde (article 21.1 g) i 34 1.g) de la Llei 11/99, d’11 d’abril, que modifica la Llei 7/85, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local. Les quantitats que percebi cada treballador per aquest concepte seran del coneixement públic de la resta de treballadors, així com dels representants dels treballadors (article 23.3.c) de la LMRFP i l’article 5.4 del Reial Decret 861/1986, i ha de ser proporcional als serveis realitzats, en funció del nivell del lloc de treball que s'ocupi, de la dificultat tècnica de les tasques encomenades, la dedicació, la responsabilitat, el rendiment i l'activitat extraordinària o l'interès del treballador. D’acord amb tot això i perquè l’apreciació de la productivitat s’haurà de realitzar d'acord amb circumstàncies sempre subjectives com ara la dedicació per dur a terme el bon funcionament del servei, l’acreditació de l’interès i l’efectivitat de les tasques encomanades, ens preguntem: A l’Ajuntament de Figueres només hi ha uns quants treballadors eficients, dedicats íntegrament a la seva feina, amb interès i iniciativa? Per què ha canviat la posició de l’actual equip de govern? Aquest equip de govern, per cert, pertany al mateix partit polític que va aprovar l’organigrama municipal i la relació de llocs de treball l’any 1999 i que la va justificar perquè se suprimia el complement de productivitat i les hores extres que fossin possibles. Com pot funcionar el nostre Ajuntament si la majoria dels seus treballadors no són eficients i no tenen iniciativa pròpia ni cap mena d’interès per la seva feina? Quan tots sabem positivament que la majoria de les oficines municipals funcionen gràcies a la bona voluntat, la iniciativa i les ganes de treballar del personal. Per què es fa servir un sistema retributiu que genera mala maror entre el personal i que, moltes vegades, encara que no totes, respon a criteris injustos i poc objectius? Potser es fa servir aquest sistema perquè d’aquesta manera hom s’assegura un col.lectiu afí a la política de l’equip de govern i al mateix temps es crea divisió entre el personal? Per què no es compensa econòmicament els treballadors que estan fent les tasques de dues oficines alhora i que, a més, ho han de fer obligatòriament i sense opció a rèplica? O per què no es compensa el personal que ha realitzat i realitza les tasques pròpies i les de companys que fa molt temps que estan de baixa i les baixes dels quals no s’han cobert? Per què no “es compensa econòmicament” els treballadors que realitzen tasques superiors a les que els pertoquen pel seu lloc de treball? En podríem citar uns quants. En consciència, també hem de dir que companys que actualment cobren el complement de productivitat se’l mereixen perquè realitzen tasques de responsabilitat superior però, aleshores, el que cal fer es regularitzar aquesta situacions. Tot allò que contribueix a fer més clars i objectius els criteris per a les puges retributives és positiu. S'han d'evitar amiguismes que provoquen greuges comparatius i desmotivació entre el personal.