A risc de fer-me pesat, torno a insistir en una qüestió que em sembla de cabdal importància i que, malgrat que sembla llunyana, cal plantejar-se ara i de cares al futur.

Em refereixo a la renovació dels actuals comitè d’empresa i junta de personal. És cert que encara falten més de dos anys per les properes eleccions sindicals, però la majoria dels que ara en formem part ja hem decidit no continuar a partir de gener de 2007.

En algun cas, ja portarem vuit anys representant els interessos del personal laboral i funcionari d’aquest Ajuntament i creiem que, arribats al final de l’actual període de representació, haurem complert sobradament amb les nostres obligacions amb tots vosaltres i ens haurem fet mereixedors del relleu.

També sabem que la majoria de vosaltres, fins ara, esteu satisfets (o això sembla) amb els resultats de la nostra feina; és cert que hem comès algun error i potser no sempre l’hem encertada, però la voluntat, el temps i el sacrifici l’hi hem posat sempre.

Per això mateix, més que no pas rebre copets a l’esquena, que s’agraeixen, tot sigui dit, el que voldríem és notar que la nostra feina ha calat al si del personal i existeix una voluntat de continuar en el futur, amb cares noves i esperits renovats.

I això és així perquè la renovació democràtica és imprescindible en un òrgan com és aquest i perquè els que ara hi som ens ho haurem guanyat de sobres, no creieu? Per això mateix cal una nova generació – i ho dic amb temps de sobres – que assumeixi la responsabilitat i hi posi prou voluntat per mantenir la única cosa que ens fa progressar i assolir fites en el nostre lloc de treball: la unitat, la solidaritat i la força del col•lectiu.

Perquè no em cansaré de repetir-ho: allò que dóna legitimitat, força i capacitat d’actuació al comitè i la junta no són les cares, els noms o els càrrecs de qui hi són, sinó la percepció que es representa un col•lectiu unit, fort i suficient. Creieu-me; els noms són el de menys.
No s’hi val a deixar en mans dels “altres” aquesta responsabilitat; el pitjor que ens podria passar és perdre aquesta força. Reflexioneu-hi. Que això no es perdi es cosa de tots i cadascun de nosaltres.

Aneu-hi pensant.