Quan tingueu a les mans aquest nou número del Noi del Sucre, probablement ja haurem començat a negociar el nou conveni i pacte de condicions de treball del personal laboral i funcionari de l’Ajuntament. Quinze dies enrere vam tenir la primera trobada amb el regidor de personal per parlar de les bases de la negociació i posar sobre la taula les cartes de cadascú i per definir les meses de negociació. D’aquesta trobada en vam treure sensacions fredes i calentes. Allò més positiu és, sense dubte, les manifestacions fetes pel Sr. Casellas en el sentit que és, en principi, la voluntat de l’Ajuntament és la de respectar les actuals condicions econòmiques i socials com un “programa de mínims” sobre el que començar a parlar. Això és bo. D’altra banda, el comitè i la junta hem deixat clar a l’Ajuntament que no es farà cap petició extraordinària en termes econòmics sempre i quan es posi fil a l’agulla i es posi en marxa d’una vegada el pla de promoció que va veure la llum verda fa més d’un any i que ja hauria d’estar en el seu segon any. Aquest és, per ara, un punt negre que està en via morta i que sembla pendent d’una eventual funcionarització que des de la regidoria de personal no es veu, ens han dit, amb mals ulls; dit d’una altra manera: els laborals i els funcionaris no es poden promocionar de la mateixa manera i cal trobar la manera. Ara bé, aquest obstacle en cap cas no justifica l’immobilisme de l’Ajuntament durant un any. Si tots els obstacles justifiquessin la retirada de propostes, cap ni una no veuria la llum. D’altra banda, alguna de les coses que es van dir en aquesta reunió no ens van acabar d’agradar, tot s’ha de dir. En primer lloc, la voluntat del Sr. Casellas d’ajustar els documents finals a la legalitat vigent com a prioritat de primer ordre. Volem deixar clara la nostra predisposició a arribar a posicions comunes que s’ajustin el màxim possible a la legalitat aplicable, especialment – que és on existeixen més dificultats – en el pacte dels funcionaris, però també volem palesar algunes qüestions bàsiques que són el nostre nord en aquest aspecte; en primer lloc, que en cap cas acceptarem diferències socials o econòmiques entre treballadors laborals i funcionaris de la mateixa categoria, emparades en diferències de legislació o negociació, entre altres coses perquè l’ús que se’n fa dels informes jurídics de l’Ajuntament de Figueres de vegades és vinculant i de vegades no (i a bon entenedor...). És a dir, que allò que ha de guiar els nostres propòsits i la negociació ha de ser bàsicament la voluntat d’arribar a acords satisfactoris per ambdues bandes per posteriorment, redactar textos que s’ajustin a la legalitat, i no pas a l’inrevés; si s’entén això, tot serà més senzill. En segon terme, l’aparent i ferma voluntat del regidor de negociar per separat amb laborals i funcionaris; serà complicat que es facin dues meses negociadores per tot el que hem exposat fins aquí. Perquè si una cosa tenim clara i l’hem vingut pregonant des del primer dia, és la unitat dels treballadors d’aquest Ajuntament, tant a les dures com a les madures. Negociarem junts; de la manera més “legal” possible, però junts. Finalment, creiem que la cosa pot anar per llarg i el primer que volem obtenir – inicialment sembla que serà viable – és la garantia del regidor que les actuals condicions es respectaran encara que, arribat a 1 de gener de 2005, no es disposi d’un text consensuat. I una altra cosa, ja per acabar. Seria bo, i així ho hem comunicat a qui correspon, que a les meses de negociació de part de l’Ajuntament, hi hagués representants de tots els grups; seria tràgic que s’arribés a un acord negociat i després al Ple, com en tantes altres coses fruït d’una situació política, no s’acceptessin els nous pactes per una qüestió de colors o oportunitats. Nosaltres, per la nostra part, us presentarem en assemblea general – quan estigui enllestit – el text definitiu per a la vostra aprovació. Però abans de tot això ens queda força feina...