| |
 |
Després de dos anys,
ja comencen a quedar ben pocs dubtes sobre el tarannà d’aquest “nou” equip
de govern. O, millor dit, d’aquest “alcalde amb guarniment”,
vist el marge de decisió de que gaudeixen els regidors “delegats”
I, francament, l’aroma de mal rotllo es comença a endevinar a l’horitzó.
Si voleu anar a dormir tranquils aquesta nit, gireu full, feu un cop d’ull
a l’acudit, penseu que això de moment no va amb vosaltres i feu
servir el “Noi del Sucre” per embolicar l’entrepà de
demà...
|
|
| |
 |
Com ja hem comentat a la
pàgina web, el passat dia 11 de novembre d’enguany,
els representants dels treballadors vam assistir, convocats pel
regidor de personal, a una trobada prèvia a l’inici
de les negociacions per renovar el conveni i pacte de condicions.
Per part de l’Ajuntament hi havia l’esmentat regidor i dos empleats
d’una consultora que han estat contractats per assessorar-lo en aquestes
negociacions.
|
|
| |
 |
| Un any més,
els nostres polítics de Figueres, i en l’entrellat
de la política obligatòria, (EPO) que van triar,
han encetat un nou curs i, arribat el moment d’avaluar els
resultats del primer trimestre (recordem que va començar
després de les ben merescudes (??) vacances d’estiu),
creiem que no han estat d’allò que se’n pugui
dir ... espera’t, d’això ..., satisfactoris...
|
|
| |
 |
Al llarg del temps que El
noi del sucre porta editant-se (no cal dir que amb la millor voluntat
i amb molt d’esforç no sempre recompensat), la redacció d’aquest
petit opuscle ha rebut nombroses col•laboracions. Algunes
d’elles en prosa però, algunes vegades i per sorpresa
de l’equip de redacció, les col•laboracions
s’han vist plasmades en formes poètiques o epigramàtiques.
|
|
| |
 |
Finalment, l’Ajuntament
de Figueres ha decidit solucionar els problemes de condicionament
de les dependències de la “guàrdia urbana” de
forma definitiva i ha contractat els serveis d’una reconeguda
empresa constructora que durà a terme les reparacions necessàries
per tal de posar remei, a un preu raonable,
|
|
| |
 |
Per fer la base, agafem els
dos quilos d'administració pública hi afegim el grapat
de funcionaris, ho barregem i deixem que el preparat vagi treballant
unes set hores.
|
|
| |
 |
Un dia algú es va
aixecar del llit i va mirar-se la dona i va dir-li: he tingut una
idea. Tremolors de terra, música d’àngels amb
trompetes i un raig de llum que il•luminava la cara de qui
havia tingut una idea. Poc després, del no res n’apareixia
un cap de personal de nom i mentalitat curts per tal de posar ordre
en aquesta casa. Però la cosa, per alguna raó (millor
no aprofundir-hi gaire) també es va esfondrar. Sigui com
sigui, la idea va durar poc (afortunadament) però continua
fent-se palesa (i cada dia més) la manca d’un cap
de personal.
|
|
|
