Després de dos anys, ja comencen a quedar ben pocs dubtes sobre el tarannà d’aquest “nou” equip de govern. O, millor dit, d’aquest “alcalde amb guarniment”, vist el marge de decisió de que gaudeixen els regidors “delegats”
I, francament, l’aroma de mal rotllo es comença a endevinar a l’horitzó. Si voleu anar a dormir tranquils aquesta nit, gireu full, feu un cop d’ull a l’acudit, penseu que això de moment no va amb vosaltres i feu servir el “Noi del Sucre” per embolicar l’entrepà de demà...

Què està passant?
Tot sovint reapareixen, i cada vegada amb més insistència i sovintejant cada cop més, els rumors de privatització del cementiri; mil vegades hem sentit de boca del regidor que no hi ha res, però cada vegada costa més de creure. I el fet que funcioni bé (malgrat les mancances de recursos que ja hem denunciat reiteradament) és la prova definitiva que la qualitat del servei importa un rave a l’Ajuntament, obsessionat amb la reducció de la partida de personal al preu que sigui, com si el problema fos aquest (o el control policial d’horaris d’arribada i sortida)
No us ho creieu? Ja ho va deixar clar quan va prescindir de mitja brigada; i si feu un vol per Figueres i no us mateu en l’aventura de passejar-vos per les voreres - de les que tenien cura aquells operaris de brigada – ho podreu entendre a la primera. El cementiri podria acabar com les voreres.
Per això mateix no es cobreixen les baixes a la llar d’infants municipal, que segueix funcionant gràcies a la bona fe i voluntat del personal, que ara, a més de renunciar als dies d’assumptes propis, resulta que també ha de renunciar a vacances. I qui es pensi que rebaixant la consignació pressupostària ja se’n pot rentar les mans després de dir “no hi ha pressupost” és que no ha acabat de copsar les conseqüències de tot plegat.

En què pensava l’equip de govern (clar que dir-ne “equip” sona, cada vegada més, a acudit) quan va intentar imposar les patrulles d’un sol policia? En un millor servei?... O és que ara que la policia local es dirà “guàrdia urbana” i els contenidors diran “brossa” ja podem anar a dormir tranquils perquè tenim un ajuntament que té clares les prioritats?

Francament, la consideració que l’ajuntament té amb el personal - i ens dol haver-ho de dir -, va minvant cada dia que passa, i ens temem que les evidències més gruixudes encara han d’arribar. Els gestos de bona voluntat, reconeixement i amabilitat cada cop s’aprecien menys i tots els senyals que ens arriben van cap a l’altra banda. I tot plegat, amics, crema. Quan et paguen sacrificis, voluntat i esperit constructiu amb aquesta moneda, el compromís personal tendeix a minvar i els esforços es limiten als imprescindibles i la implicació personal es reserva per altres ordres de la vida.

I en aquestes arriba la negociació pel nou conveni i uns senyors que ens diuen que en saben molt i que cal complir la legalitat. Quina legalitat? La que interessa al primer pis de la casa consistorial?...
O la que limita les hores extres del personal i estableix períodes de vacances?... O potser la que exigeix que certes places estiguin cobertes per funcionaris?... La que obliga al compliment dels acords als que s’arriba en les negociacions?... O la que delimita les funcions de cada lloc de treball, les hores, els horaris i altres disposicions d’obligat compliment?... Ah!... com diu?... aquestes no?... ves, quina cosa...

Que aquestes paraules no siguin profètiques, però si es tracta de complir la legalitat, la complirem al peu de la lletra TOTS.