Un any més, els nostres polítics de Figueres, i en l’entrellat de la política obligatòria, (EPO) que van triar, han encetat un nou curs i, arribat el moment d’avaluar els resultats del primer trimestre (recordem que va començar després de les ben merescudes (??) vacances d’estiu), creiem que no han estat d’allò que se’n pugui dir ... espera’t, d’això ..., satisfactoris...

El personal docent del centre (també en podem dir “treballadors de la casa” si us ho estimeu més), un cop més, no han trobat estranys els resultats obtinguts per l’alumnat: continua la mateixa línia no gens profitosa i angoixant de cursos anteriors. I sembla que cada vegada la situació empitjora. D’això se’n diu no agrair els esforços esmerçats pels seus progenitors - o ciutadans - perquè poguessin anar a aquesta escola –Plaça del Centre - dedicada des de fa tants anys a facilitar l’oportunitat als alumnes que posteriorment donaran (haurien de donar) un benefici a la ciutadania - treballadors i treballadores inclosos-

I vet aquí que l’aula sencera, una de les que hi ha, encapçalada pel seu delegat - crec que es diu Pere - ha continuat els estudis sense superar amb èxit l’assignatura de Plàstica (anomenada també treballs manuals).
Un exemple clar és l’estat deplorable de l’edifici i central Firal, incloent la porta d’entrada als vehicles i que roman sempre oberta (de fet no hi ha entrat mai ningú aliè a l’escola). Doncs no hi ha manera d’aprovar aquesta assignatura...

Ja no tan sols això, sinó que en comptes de fer aquest treball, i aprovar els deures amb el cap ben alt, gastant-se uns quants euros del munt que els donen cada curs, s’han dedicat a fer-ne d’altres (recordem que no els agrada el nom d’un col•lectiu i el volen canviar). Algun alumne d’una altra escola deia que “això no toca”... deu ser que aquesta assignatura no és d’aquest curs, sinó que pertany a cursos superiors... per quan tinguin més estudis i en sàpiguen més, home...

Un altre aspecte és el de la manca de treballadors (i material escolar) que pateix el centre des de fa molt temps. Però a ells, és clar, no els preocupa en absolut. Com que els pocs que quedem ja els solucionem els problemes, ja n’hi ha prou. Com que no els falta de res... Ja veuríem però, si els faltés alguna taula, cadira o estri, com es posarien. Doncs no, no es posarien de cap manera, agafarien uns quants calerons dels que els ha donat el papa i s’ho comprarien. De fet ja ho fan. Ja paga el papa! Això sí, només per a satisfer les seves necessitats. No saben que compartir també és de persones, i més si es tracta de fer-ho amb qui, al cap i a la fi, els treu les castanyes del foc i tiren endavant amb l’empresa.

Després cal fer esment de la manca de relació i organització que pateixen les diferents aules entre elles. No hi ha ningú que se’n surti...
Un dia vaig voler preguntar sobre l’organigrama de l’escola. Resposta : Organigrama? Què és això? Un quadre desconegut de Dalí, potser ? Un moment, senyors, que això va de debò. No és broma.
El personal docent ha d’anar de bòlit d’un lloc a l’altre, fent substitucions - la majoria improcedents - i d’altres coses que no pertoquen.
En el joc de cartes crec que s’anomenen comodins. I una de dues, o es paga més o es posa més personal.

Una altra qüestió és la que fa referència a les negociacions entre professors i alumnes. Quan fins ara sempre s’havia fet pel procediment normal... ara ja no!... ara ho farem diferent.
Tot perquè ho diu un paper.
Tant de bo seguissin al peu de la lletra les altres coses que surten en aquests papers, i no ho fan.

Ara s’han gastat una picossada (no deien que no tenien ni cinc?) que hauria pogut servir per arreglar altres mancances prioritàries, per contractar un altra empresa, d’un nom ja ho diu tot: Estratègia, S.L, que els ensenyarà a fer i a negociar... A estudiar i fer els deures és el que els cal aprendre, home!!
Que hi ha molta fruita verda encara. Això sí que seria una bona estratègia...
Després hi ha les despeses innecessàries, que n’hi ha, creieu-me...
Es tracta d’allò que en diem ...com en diríem?... llaminadures!! Doncs això. Es tracta d’una alimentació supèrflua, mancada de vitamines, que té per missió entretenir la gana i mantenir enganyat l’estómac (o volia dir poble?). Potser és el que pretenen.

A diferència de la realitat però, aquestes llaminadures ens estan sortint molt cares. Si ho comparem amb el profit alimentari que se’n pugui obtenir, és clar. I el fet és que s’hi gasten molts diners, - recordem que paga el papa -, quan potser haurien calgut uns bons entrepans—i no estic parlant d’un plat de canelons -, i ara no tindríem aquest mal de panxa. Que pel que sembla, penso que durarà més del que hom es creu.
Així, fins que arribi el final de la seva etapa en l’EPO, i com que no hauran aprofitat el temps per recuperar les assignatures pendents, sinó amb bajanades, es trobaran que no els acceptaran quan vulguin tornar a matricular-se. Llavors, hauran d’anar al món laboral, o quedar-se a treballar amb el papa. Perquè una cosa està clara, el personal docent continuarà a l’escola a l’espera d’alumnes nouvinguts i que vulguin aprofitar els estudis.
Que estudiïn amb moderació, és la seva responsabilitat. I el seu futur.
En definitiva, que els que tiren l’escola endavant, hauríem de ser el personal docent i els alumnes, conjuntament, com en les “agrupacions flexibles”... i sembla que només som els treballadors i les treballadores

Per tant, el personal treballador d’aquesta escola, qualifica els resultats d’aquest trimestre com a insuficients i no superats, quedant per tant, les assignatures pendents de recuperar.
I per acabar podríem esmentar aquella frase tan contundent que en un discurs vaig escoltar de la boca de l’anterior President de la Generalitat, el Sr. Pujol, que deia “qui s’han pensat que som nosaltres!!”

Aprofitem l’avinentesa per desitjar-nos unes Bones Festes de Nadal, que l’any que ve sigui millor que aquest en tots els aspectes, i que quan destapem els regals de Reis, no ens trobem com sempre, amb les mans ennegrides pel carbó. Que no ens hem portat tan malament en el transcurs d’enguany (i dels anteriors) com perquè merèixer un sac d’aquest mineral.