L’aprovació inicial del pressupost per a l’exercici 2005, la decisió de l’equip de govern de modificar les retribucions de determinades places (mitjançant la modificació a l’alça del complement específic), la creació de places noves amb una retribució diferent d’altres de similars ja existents i, finalment, les al•legacions presentades per diverses persones i pel mateix comitè d’empresa i Junta de Personal, han aixecat força polseguera i bastant mal rotllo. Valgui aquest article per explicar una mica el sentit de l’al•legació presentada per comitè i junta i per reflexionar sobre el nou model proposat.

En un article publicat a l’opuscle “Enllaç” del departament de ”comunicació interna” i cal suposar que escrit pel regidor de personal, es justifica la nova política de reajustament retributiu en la desaparició del complement de productivitat i la seva substitució per modificacions a l’alça del complement específic, el que retribueix la tasca realitzada. Fins aquí, els fets.

D’entrada, cal celebrar l’extinció del complement de productivitat com a mecanisme de compensació de tasques no retribuïdes a l’específic. Així, teòricament desapareix una manera subjectiva de premiar-les, així com de compensar horaris o l’especial dificultat d’aquestes, sense més justificació necessària que el vist i plau de l’Alcaldia o de la regidoria corresponent.

El problema és que si la modificació de les condicions econòmiques mitjançant l’augment del complement específic s’emmarca en un procés que s’endegui de la mateixa manera en que concloïa l’atorgament del complement de productivitat (a iniciativa subjectiva del regidor de torn o de l’Alcaldia) el problema de fons continuarà essent el mateix i les conseqüències, també. Potser el més lògic fora que aquestes modificacions (si realment constitueixen una revisió de les condicions del llocs de treball) tinguessin lloc en el marc d’un procés global que afectés a tots els treballadors de l’Ajuntament, si és que realment cal reajustar la realitat al catàleg de llocs de treball.

Això cal fer-ho mitjançant un procediment obert, raonat, justificat i global, si és que amb les modificacions dels complements específics estem admetent que la catalogació de llocs de treball ha quedat antiquada o ja no respon a la realitat.

Mentre es revisin determinats llocs de treball i altres no, i n’existeixin d’altres que cal revisar i no es fa pel motiu que sigui, estem canviant el criteri de la subjectivitat pel de la legalitat mal entesa, amb la qual cosa la sensació és que estem allà mateix i que, sobre tot, hi ha llocs de treball – i fixeu-vos que no dic “treballadors” per no ferir més susceptibilitats - que tindran tendència a ser revisats (pel que fa a la retribució) més sovint o més acuradament que no pas altres. I és ben sabut que allà per on caldria començar és pels nivells E, ja que van sortir bastant mal parats de la catalogació de llocs de treball. Aquest era, també, l’esperit del “difunt” pla de promoció.

I, en el cas que aquestes revisions – o la qualificació retributiva de noves places semblants a d’altres d’existent - es plantegin individualment per no voler endegar una altra catalogació de llocs de treball o revisar completament la que tenim, preguntem-nos quin és el procediment o protocol previst per endegar un “expedient” individual de revisió del complement específic...

Qualsevol ho pot demanar?... O ha de ser el regidor corresponent qui en faci la proposta?... Qui informa i qui resol?... Hi haurà tràmit d’audiència als sol•licitants?... Quins són els paràmetres que permetran avaluar primer i quantificar després l’augment?... Es podrà consultar lliurement l’expedient per part de qualsevol treballador municipal?... I, ja posats a qüestionar-nos-ho tot, “L’Enllaç”, atès que s’ha marcat com a objectiu, entre altres, “la tramesa d’informació sobre diverses qüestions cabdals de la vida municipal”, se’n farà ressò, d’aquests augments? O ens haurem de conformar amb la secció de necrològiques?

Si això no queda clar, les desagradables conseqüències que duen aquestes “revisions” es continuaran produint. Estarem a mercè de la subjectivitat, amb la qual cosa es continuaran ferint susceptibilitats, provocant mals rotllos i sembrant planys i crítiques, i ja sabem que no ens porten res de bo.