Pels desmemoriats (que n’hi ha alguns i, entre aquests, molts pretenen fomentar la seguretat i la convivència) explicarem que corria l’any 1999 quan es va aprovar una catalogació de llocs de treball després d’una negociació que fou tan complicada com espero que sigui l’actual per renovar – o rescriure harmònicament segons la normativa, que alguns en diuen – el conveni i el pacte de condicions.

Aquesta catalogació, com sol passar amb aquest tipus d’experiments, va resultar ser molt poc – ja no generosa, que d’això no es tracta – versemblant pel que fa al grup E, i en molt menor mesura, el D. La valoració que es va fer de conserges, agutzils, ordenances, porters i personal de brigada i neteja en general tenia més a veure amb la idea tradicional que se’n té d’aquests col•lectius que de la realitat que els vesteix, i ara, passats sis anys, aquesta minusvaloració s’ha agreujat encara més. Però en aquell moment, convençuts per l’amable frase “tot es pot millorar”, els representants dels treballadors ens vam creure que amb el temps es podria reparar el greuge i es va donar com a bona la catalogació.

Fa dos anys, després d’insistir tant com va caldre, es va acordar amb l’aleshores regidora de personal, Sra. Isabel Pineda, la signatura d’un document detallat que, amb el nom de “pla de promoció”, pretenia, d’una banda, adaptar les retribucions de determinats col•lectius del grup E a les funcions que realitza en realitat (moltes de les quals no estan reconegudes a les corresponents fitxes del catàleg) i de l’altra, reconèixer que les funcions que realitzen els auxiliars administratius són superiors en qualitat i quantitat a les reconegudes. Després d’explicar a tothom en què consistia, quan i com es faria efectiva, els treballadors i treballadores de l’Ajuntament el vam assumir com a cert, ja que es tractava d’un pacte acordat entre les dues parts, només pendent, en aquell moment, d’execució.

I aleshores, amb el canvi de govern, van venir, primer els compromisos a mitja veu, després les allargues i ara, al final, la negació de l’acord signat per – fem memòria – el mateix partit en el govern.

El motiu? El primer, ens diuen, la implantació de canvis organitzatius que, de forma imminent, s’han de portar a terme. Imminents, si, però incerts, perquè, - escoltat textualment en les sessions de negociació – encara no se sap ben bé que es vol fer (sospitem que tampoc quan). I que, per tant, el govern no pot introduir modificacions en la plantilla si no sap què fer-ne; de l’altra, la vulneració de la normativa.
Sobre això darrer, l’únic informe jurídic existent, del Secretari General, només hi diu que caldria seguir dos processos paral•lels, però diferenciats, per laborals i funcionaris, però no que la promoció interna proposada sigui il•legal.

Què tenim, doncs? Doncs tenim que l’actual regidoria de personal no assumeix els acords de l’anterior, amb la qual cosa ja tenim la primera estretor del marge de confiança que els treballadors podem dipositar en els acords signats a dues bandes amb l’Ajuntament i, sobre tot, i això és més greu, que si aquest acord és paper mullat, quina garantia tenim que es respectaran els pactes vigents o els que s’hagin de signar d’ara en endavant?...
Per tot plegat, si un dels principis bàsics de la negociació, que és el reconeixement de les parts de l’obligació de complir allò pactat, es vulnera amb aquesta facilitat i impunitat, alguna cosa s’ha començat a esquerdar.

En prenem bona nota i ja veurem.