Al primer curs de la facultat de Periodisme s’acostuma a realitzar entre els alumnes un curiós exercici. Consisteix en seleccionar de la premsa una mateixa notícia d’actualitat i analitzar quin tractament li han donat dos periòdics de diversa ideologia; posem per exemple l’ABC i EL PAIS. De la comparació dels titulars, el redactat, els punts d’inflexió així com les omissions i la importància de la notícia dins el conjunt de la secció, els alumnes s’adonen gràficament que una mateixa realitat es presenta de vegades sota interpretacions ben oposades.

A l’Ajuntament de Figueres els treballadors podem tenir darrerament aquestes mateixes impressions si llegim, alternativament, El noi del sucre, butlletí informatiu del comitè d’empresa i la junta de personal o bé L’Enllaç, publicació de l’àrea de recursos humans i comunicació interna de l’Ajuntament. La visió sobre un mateix fet en una i altra publicació sol ser antagònica i seria fins i tot divertit analitzar-la si no fos que entre tots ens hi juguem tant: la credibilitat d’aquesta administració.

El creuament de comunicats sobre l’avenç de les negociacions del Conveni de Treballadors per als anys veniders també té aquesta mateixa música, que no deixa de desconcertar. La realitat però, és tossuda, i, al final, acaba fent-se evident. De poc valdran les bones paraules, les buides declaracions de bones intencions, la concòrdia en els comunicats si el resultat és un conveni més regressiu, amb menors prestacions socials, amb penalitzacions econòmiques per al conjunt dels treballadors (puja segons l’IPC de Catalunya o d’Espanya? manteniment del pla de pensions, etc.).

Així doncs, serà en funció dels fets finals, més que no pas de les paraules inicials, que podrem valorar si l’empresa és progressista o reaccionaria; si accepta el diàleg, la negociació, el debat o si vol imposar de totes totes els seus criteris; si procura per una millora de les condicions de tots els seus treballadors o si només en promociona uns quants; si persegueix una modernització en l’administració i un bon servei al ciutadà o bé el control estricte de totes les parcel•les del poder local.

El temps i els fets, fins i tot després de Carnaval, acaben desemmascarant tothom.

Miquel Planas