Costa d’entendre la capacitat d’algunes persones per a complicar les coses que podrien ser fàcils: l’any 2004 s’acabava un conveni i calia negociar-ne un altre i podia ser senzill: només dialogant.

Però hi ha qui s’ha entossudit a buscar més i més problemes fins a arribar a una situació insostenible. Per què? No ho sabem, l’única explicació que hi trobem és la del ressentiment i la prepotència.
Només calia bona voluntat i parlar i per comptes d’això el que es fa, d’entrada, és contractar una empresa externa per portar la negociació. I després d’emplenar-se la boca dient que mai es tornaria enrera i que es respectarien els drets adquirits, es rebutja la plataforma de negociació presentada pels treballadors i es porta a la mesa de negociació un seguit de capítols dispersos que l’únic que fan es recollir la llei en la seva interpretació més negativa pels treballadors.


L’argument de l’empresa (Ajuntament o Estratègia Local?) és que el conveni anterior estava molt mal fet i era ple d’il•legalitats.

A veure doncs, partim d’aquí:
No hagués estat possible asseure’s a parlar sobre la plataforma presentada pels treballadors, que partia del conveni vigent fins el 2004 i anar discutint punt per punt els temes que es considerés que no s’ajustaven a la legalitat, d’acord amb els informes del secretari general de l’ajuntament (pensem que més qualificat que els representants d’aquesta empresa exterior)?.

Cap dels representants dels treballadors s’hauria negat a buscar la fórmula per tenir un conveni publicat, legal i acceptat per tothom però que alhora respectés els drets adquirits.

És veritat una cosa, però: per aconseguir negociar un conveni com aquest, calia bona voluntat i el regidor de personal ha demostrat, des del principi, que no en tenia. Hom es pot emplenar la boca sobre els drets socials i la conciliació de la vida laboral i familiar, però les paraules han d’anar acompanyades d’una actitud conseqüent i per comptes d’això només hem vist una actitud prepotent i un menyspreu reiterat als treballadors.

Només per recordar alguns fets, podem esmentar la fixació en el control horari i paral•lelament el desentès amb la manca de personal d’algunes oficines, el desconeixement de la problemàtica real de moltes oficines que treballen en situació precària, sense mitjans tècnics i personals, l’obertura d’alguns expedients al personal que només es poden interpretar com una revenja, el canvi de nom de la guàrdia urbana sense tenir em compte per a res el punt de vista dels afectats, etc. I finalment, gastar-se vint-i-quatre mil euros per contractar una empresa per a negociar el conveni. Vam pensar que l’única interpretació que es podia fer d’això, era que se’ns volien retallar els nostres drets i no ens vam equivocar.

Ara, que s’arribés a la situació on estem, que no només es pretén retallar el que teníem sinó que fins i tot se’ns nega el que per acord del Ple municipal ens pertoca i, a sobre, encara és vol vendre que la culpa és dels representants dels treballadors que no tenen voluntat de negociar, ni als més mals pensats se’ls hauria ocorregut.

Repetim que hi ha algú que no ha volgut parlar, que no ha volgut el diàleg, que no té cap intenció de millorar la convivència d’aquest ajuntament. Potser per això el van nomenar regidor de seguretat ciutadana, personal i de convivència?