Ara ja ens és igual tot el que puguem sentir o les paraules que puguin dir-se. Fins que no se’ns torni el que és nostre no ens asseurem a negociar novament. I si les mesures inicials de protesta resulten estèrils, en muntarem de més gruixudes. Perquè tenim raó.
El que ha fet l’Ajuntament amb els seus treballadors és completament indigne, xulesc, provocador, abusiu i pot provocar una ferida que tardi temps a tancar-se si algú no hi posa una mica de sentit comú.

La negativa a pagar allò pactat i exigible - amb l’argument que la fórmula actual de compensació de l’augment de l’IPC no és legal - és un error monumental, ja que, en comptes de pactar una fórmula nova que s’ajustés de la millora manera a la legalitat, s’ha optat per una suspensió que fa tota la pinta de bravata nocturna de taverna portuària.

Aquesta maniobra ni té un rerafons econòmic (la partida pressupostària corresponent a la revisió per 2004 de l’IPC existeix i estem parlant d’una quantitat ridícula en comparació amb el pressupost de l’Ajuntament) ni legal – recordem que l’Ajuntament encara no ens ha presentat la plataforma econòmica del seu conveni que sigui una alternativa -, sinó que és una maniobra purament i simple política: un cop de puny a sobre de la taula, un mitjà de pressió injustificat per accelerar les negociacions i dur-les allà on volen. En altres paraules, l’equip de govern — assessorat de forma lamentable—, ha pres un ostatge i sobre aquesta base pretén que ens asseguem a negociar.

Perquè?
Tot plegat neix de la percepció de l’Ajuntament de que el ritme de les negociacions – i, especialment, el rumb – no és el que esperava i perquè, sobre tot, renega d’aquest conveni.
D’altra banda, el ritme de les negociacions és lent. I és lent perquè l’Ajuntament ha fixat una periodicitat molt relaxada, cosa a la que no hi vam posar problemes.

A més, estem negociant sobre la proposta de conveni de l’Ajuntament, la qual cosa planteja un marc nou que hem d’estudiar curosament i planteja molts entrebancs ja que suposa que el conveni actualment vigent és tingut en ben poca consideració pels – fins ara – nostres interlocutors. A això ens hi vam avenir, cosa que, vista amb perspectiva, va ser un gest de bona voluntat estèril. Això si, aquest gest de bon rotllo va ser l’últim.

I el més gruixut: encara no hem vist la plataforma sencera de l’Ajuntament. Aquesta contradicció és la que revela sense marge de dubte el tarannà dels negociadors amb qui tractem: encara no tenim sobre la taula una proposta per discutir-la, però les mesures de coacció per acceptar-la ja han estat posades en solfa. L’espavilat responsable d’aquesta “estratègia” s’ha fet mereixedor de versos dedicats a la seva incompetència, perquè ha portat la negociació a un cul de sac i perquè ho ha fet sense arguments. Els representants dels treballadors vam fer tots els gestos que enteníem que calia fer, de bona voluntat, per tal de poder avançar les negociacions, però heus ací que finalment s’ha vist el llautó i les veritables intencions de l’equip de govern. Tot plegat, molt trist.

Això, en definitiva, és més que lamentable, per dos motius: Primer, perquè els treballadors de l’Ajuntament ja han dit la seva i fins que se’ns doni el que ens correspon, aquí no es discutirà ni una coma més, i si hi tornem, ja veurem com hi tornem.
I segon, que les relacions entre els treballadors de l’Ajuntament i l’equip de govern han patit un sotrac greu.
Tant greu que ara mateix es fa difícil de dir on anirem a parar.