Que em senti orgullosa de representar els treballadors i treballadores
de l’Ajuntament de Figueres.
Que em senti orgullosa de formar part d’aquesta gran família
sobretot quan es va trobar a la plaça de l’Ajuntament
els dies 29, 30 i 31 de març i 1 i 7 d’abril per
manifestar el seu desacord amb l’impagament de l’IPC
català; que també em senti orgullosa de les mínimes
absències a la plaça de l’Ajuntament de companys
i companyes que no van poder o no van voler ser amb tots nosaltres
i de qui en vam trobar a faltar el somriure
Que em sorprengui quan llegeixo els dos articles d’opinió publicats
als setmanaris locals Empordà i Hora Nova signats per
les Sres. Lluïsa Garcés Molina i Olga García
Camps, ambdues “de Figueres”, en veure les magnífiques
fonts d’informació, sense cap mena de dubte “municipals” de
què disposen aquestes senyores, i de les quals “beuen” per
elaborar els seus articles.
Que estiguem antiquats, desmotivats, i que fem feina sense cap
qualitat segons es desprèn del primer paràgraf
del Decret de l’Alcaldia de data 11/4/2005 que tots hem
rebut des del Gabinet de l’Alcaldia.
Que la ciutadania figuerenca ens dimonitzi perquè no
s’han dignat mai a informar-la adequadament.
Que a cop de decret es deixin oficines buides o mig buides per
cobrir-ne d’altres, això sí, no patiu si
la feina s’endarrereix, no passa res, la ciutadania això no
ho sabrà, i així encara ens podran dimonitzar més
i dir que som una colla de ganduls i que no ens guanyem el sou.
Que les baixes mèdiques no es cobreixen i, és
clar, més feina endarrerida i més, molt més
ganduls.
I tants i tants exemples dels quals la ciutadania no en sap
ni en sabrà mai res perquè això no és
políticament correcte...
Montserrat Anguila
Presidenta de la Junta de Personal de l’Ajuntament de Figueres.
|