Després de dues setmanes de mobilitzacions dels funcionaris de l’Ajuntament de Figueres tant sorolloses com respectuoses amb la prestació dels serveis públics municipals (potser no tant per les orelles dels veïns de la Plaça de l’Ajuntament, cal admetre-ho), si reflexionem un moment sobre tot plegat i anem una mica més enllà dels motius concrets que les han provocat o del resultat que se n’hagi derivat, no podem felicitar-nos en absolut.

Si tots els recursos econòmics, humans, materials i intel•lectuals que ambdues parts (treballadors i equip de govern) hem esmerçat aquestes setmanes, haguessin estat posats a la disposició de l’Ajuntament – entès com un tot al servei dels ciutadans - en comptes de servir als arguments d’ambdós bàndols en conflicte, probablement ara les coses serien molt diferents.

Aquest conflicte pot resultar més profund que una simple picabaralla entre govern i treballadors, sotmesa als tòpics de sempre. En tot cas, no hi haurà vencedors ni vençuts en aquesta polèmica. Hi haurà, això, sí, una víctima col•lateral: el propi Ajuntament, la seva credibilitat, serietat i imatge corporativa i, especialment, les relacions entre equip de govern i treballadors. Ara mateix hi ha instal•lada una crisi de confiança de la que no tenim massa clar com ens en sortirem.

Tots estem d’acord que cal rentar la cara a l’Ajuntament i endreçar-lo per dins. Que l’estructura administrativa que tenim és més pròpia d’un museu d’història que d’una administració pública moderna no és cap secret per a ningú. Però és impossible endegar cap projecte de modernització administrativa de l’Ajuntament en un ambient de crispació, enfrontament i desconfiança com el que tenim, en el que uns i altres ens rebutgem, perquè en una situació com aquesta res no pot prosperar. Cal que s’entengui que per millorar l’Ajuntament és imprescindible un clima de col•laboració i un sentiment unitari i de projecte comú i creïble que en aquests moments no existeix en absolut. I per entendre la relació d’interessos que s’estableix dins d’aquesta casa cal no perdre de vista que els treballadors venim a l’Ajuntament per guanyar-nos la vida.

D’una banda l’equip de govern, que ha anunciat la posta en marxa d’un projecte de modernització administrativa, un objectiu necessari i elogiable però que exigeix distingir entre govern, potestat i administració. De l’altra, els treballadors i treballadores municipals, a qui ningú que conegui la casa podrà negar la voluntat de servei públic, però que treballem per poder fer bullir l’olla, i el pa d’un treballador no és massa adequat com a objecte de negociació ni molt menys com a arma de coacció. En condicions així o si es planteja una situació de retrocés de drets econòmics o socials, ens defensarem. Quin treballador no ho faria?. Altrament les condicions laborals no són un caramel que es dona o es treu en funció de la satisfacció de qui pertoqui. Això sembla que tampoc s’acaba d’entendre.

Però insisteixo, el sotrac que aquesta polèmica ha originat però sobre tot, les circumstàncies que l’han provocada, ha deixat un resultat molt més lamentable encara que la percepció de conflicte entre treballadors i equip de govern per una mera qüestió salarial. La divisió és real i caldrà replantejar-s’ho tot i parlar amb franquesa per redreçar la situació i, entre tots, dissenyar un Ajuntament de Figueres a l’alçada de les expectatives de tothom. Cal un exercici conjunt de sentit comú i responsabilitat.