Els més veterans de la casa i els amants de la història recordareu bé aquells darrers reportatges del NO-DO on hi apareixia el personatge més infame del nostre passat recent, el general Franco, octogenari ja, tot pescant a bord de l’Azor, a la coberta del qual hi vèiem pujar unes tonyines que devien pesar el doble que el miserable vellet que ens volien fer creure que les havia capturades.
Ningú amb dos dits de front es podia empassar que aquell homenet vell i decrèpit hagués pogut ni tant sols ser capaç de l’esforç de llençar la canya al mar. Així que admetre l’autoria de la captura d’aquelles enormes tonyines al caudillo es tornava poc menys que un acte de fe.

Doncs per una cosa d’aquelles que costa poc d’entendre i, segons com es miri, fa gràcia, aquestes dues darreres setmanes han aparegut en les respectives seccions de les “cartes al director” d’Hora Nova i Empordà, dues tonyines d’una espècie nova: dues “reflexions espontànies” de ciutadanes de Figueres en les que, per dir-ho d’una manera més apropiada que incorrecta, no es deixa els funcionaris de l’Ajuntament massa bé, arran, és clar, de les protestes d’ara fa tres setmanes.
No és l’objectiu de qui això escriu posar en dubte ni el dret de qualsevol ciutadà de Figueres a expressar-se en les tribunes públiques (només faltaria!) ni molt menys l’existència mateixa de dues ciutadanes figuerenques i treballadores indignades, malgrat que en ambdós casos sembla que caldria buscar pistes de l’existència de les dues iracundes escriptores en els arxius secrets de Sherlock Holmes o en la lletra de les cançons de l’Albert Pla, per esmentar només dos exemples d’àmbits de dubtosa connexió amb la realitat, però una reflexió des de dins també pot ser divertida.

Però no cal malfiar-se. Figueres és una ciutat de tradició democràtica, republicana i bressol de llibertats. Tothom té dret a usar pseudònims. I a emprar paraules com ara “legalitat”, “guàrdia urbana” en comptes de “policia local” (només faltaria!!) i a usar tot un seguit d’expressions que curiosament a la gent de la casa ens costa molt poc d’enllaçar amb altres àmbits de la municipalitat no precisament externs...

En un règim de llibertats i transparència de gestió municipal com el que tenim, és clar, qualsevol ciutadà pot tenir coneixements més o menys acurats de cert tipus de documents municipals i on i quan s’aconsegueixen, on esmorzen els funcionaris i quines talles demanen al mercat quan hi van. Fins i tot quan, en el paroxisme d’aquest desplegament de coneixements sobre el nostre pobre Ajuntament, una de les dues presumptes ciutadanes indignades sap reconèixer en les fotografies de les mobilitzacions publicades als mitjans de comunicació qui té contracte i qui no. Senzillament impressionant.

I és que sembla que la ciutadania de Figueres és plenament conscient de la realitat municipal i, abans de despotricar dels mals funcionaris, s’informa a consciència del que acusa. Només faltaria!

Us imagineu, però, que algun d’aquests funcionaris no ho trobés tant divertit i estirés el fil per veure qui ha tirat la canya?. Potser resultaria que la tonyina, efectivament, pesava massa per qui deien que l’havia pescat...