| |
 |
L’assumpte de l’antena
ha quedat vist per sentència. Després d’obtenir
amb una celeritat inèdita en àmbits administratius
els darrers informes que calien per demostrar que l’invent
està sota control, l’Ajuntament es disposa a vendre
al millor postor el terrat de la casa consistorial per que la coroni
amb un estri que resoldrà determinats problemes de cobertura
ciutadana, però que curiosament entorpirà la comunicació al
si de l’Ajuntament. O la que quedava, si més no...
|
|
| |
 |
És sorprenent l’avidesa
amb la qual allò que anomenem actualitat devora, paeix i
oblida temes que, en un altre moment, han generat aferrissades
opinions a favor o en contra; opinions que, malgrat semblar-nos
que eren l’eix a partir del qual el món dóna
voltes sobre sí mateix, s’han transformat en indiferència
i oblit.
|
|
| |
 |
Tant si se sap
com si no se sap del cert què està passant a l’Ajuntament,
tots intuïm que la inèrcia dels darrers mesos no ens
està portant res de bo ni s’albira bon port al final
del viatge.
|
|
| |
 |
Ara resulta, o almenys aquesta
sembla que és la interpretació que el govern en fa,
que el decret pel que se’ns pagava l’augment de l’IPC
a Catalunya mitjançant un complement de productivitat fou
una decisió consensuada entre Ajuntament i treballadors.
|
|
| |
 |
El dia 31 de maig de 2005
el Consell Executiu del Govern de la Generalitat de Catalunya va
aprovar un avantprojecte de
llei que complementa la llei de conciliació del treball
amb la vida familiar del personal de les administracions
públiques catalanes.
|
|
| |
 |
“(...) Però no
només hi ha “guerra propagandística” a
les bústies de la ciutat.
Des de fa dos mesos els prop de quatre-cents treballadors municipals reben grapat
a la nòmina un fullet, l’Enllaç, que apareix en plena polèmica
laboral entre el govern i el personal i que pretén servir de resposta
al butlletí del comitè d’empresa i la junta de personal,
El Noi del Sucre.
|
|
| |
|
