L’assumpte de l’antena ha quedat vist per sentència. Després d’obtenir amb una celeritat inèdita en àmbits administratius els darrers informes que calien per demostrar que l’invent està sota control, l’Ajuntament es disposa a vendre al millor postor el terrat de la casa consistorial per que la coroni amb un estri que resoldrà determinats problemes de cobertura ciutadana, però que curiosament entorpirà la comunicació al si de l’Ajuntament. O la que quedava, si més no...

Ens diuen que no hi ha perill, que les emissions d’ones electromagnètiques no suposen cap amenaça (fantasma) per la salut dels treballadors de la casa ni per qualsevol que s’hi acosti. Cal que sapigueu, però, que els estudis independents (aquells que no han estat encarregats per companyies telefòniques amb propòsits evidents) reconeixen que cal investigar molt més i que hores d’ara no se sap del cert quins són els efectes que causen aquest tipus d’instal•lacions en la salut, ja que probablement es manifestaran a llarg termini.

En qualsevol cas, per impulsar polítiques que afavoreixin la instal•lació d’antenes al nucli urbà cal tenir una certesa que sembla patrimoni exclusiu de l’equip de govern local. Els regidors de l’ajuntament de Figueres, ja ho veieu, són uns avançats al nostre temps i han pronosticat sense manies que l’antena no provocarà cap mal als que treballem just a sota. Allà on la ciència no hi arriba, els nostres regidors van sobrats. Ni en Dalí, ja ho veieu, va provar mai un geni d’aquesta mida.

Les al•legacions que vam presentar el seu dia han tingut la única virtut de retardar el procediment, però els arguments emprats per desestimar-les són peregrins i insuficients. Ni tant sols s’ha demostrat, per exemple, que un cop muntada, l’antena no farà esfondrar l’estructura de l’edifici. Això, diuen, ens ho demostrarà l’afortunada contractista que hagi de dipositar l’antena al terrat a canvi d’uns quants euros i el “favor” de construir una escala d’emergència a la casa consistorial. Ens ensumem, és clar, que se’ns dirà que l’edifici en podria suportar no una, sinó deu antenes.

És prou clar que l’objectiu de tot plegat és complir el compromís d’enretirar l’antena de les Escolàpies, que acabarà al terrat de la casa consistorial, sempre i quan l’adjudicatari sigui el mateix que el que va instal•lar aquesta antena (i si no és el mateix, què?...)

Sembla que cal contemplar dues alternatives, que poden plantejar-se en assemblea:
Podem interposar un recurs contenciós contra l’acord de “lloguer” del terrat.

Els arguments al nostre abast no són de caire exclusivament urbanístic, malgrat que, pel que fa a la protecció de la salut, tant la legislació actual com l’ajuntament s’han mostrat clarament servils als interessos de les companyies de telefonia. Existeixen sentències que han desestimat la instal•lació o han ordenat la retirada d’antenes sobre la base d’un eventual perill per la salut. L’Ajuntament pot utilitzar el domini públic pel que li sembli, ja es veu, però, pot obligar els seus treballadors a exposar-se a un risc incert? Nosaltres creiem que no.


Pel que fa a la compatibilitat urbanística, hores d’ara el Pla d’ordenació urbana de Figueres és ambigu pel que fa al destí de la Casa Consistorial com a niu d’antenes i es podria deduir que no les permet. Això no obstant, el govern pot tramitar una modificació de la normativa a la carta (que es farà, no en dubteu) amb el que aquest “entrebanc” es resoldria fàcilment. Però mentre aquesta modificació no es faci, el flanc està descobert.

L’altra alternativa passaria per pactar amb l’ajuntament el trasllat de tot el personal que treballi a la casa consistorial i que ho demanés cap a altres edificis municipals.
Aquesta opció, lamentem haver-ho d’admetre, sembla força llunyana atesos els nivells escassos de sensibilitat i confiança mútua amb l’equip de govern i la més que evident manca d’alternatives físiques reals, però cal no descartar-la.

D’aquesta segona alternativa en resultaria tot d’espai lliure que (especialment al tercer pis de la casa consistorial) es podria destinar a despatxos de regidors, grups polítics o sales de reunions d’alta política municipal. Penseu-vos ho bé.

Aquesta seria la prova definitiva que esteu, senyors regidors, ben segurs que les antenes no fan cap mal.
Feu com en Fraga, que es va banyar a Palomares per demostrar a tothom que no existia cap perill després que algú perdés una bomba atòmica en aigües d’Almeria. Clar que, tenint en compte com és, com pensa i com actua aquest individu, hom no pot assegurar que no patís alguna terrible mutació producte de la radiació, de manera que aquest resulta, probablement, un mal exemple.

Senyors regidors, què us sembla? Veniu set hores cada dia i estigueu-vos a sota de l’antena deu o dotze o més anys. Després, feu-vos una foto amb els resultats de les proves mèdiques que diuen que esteu com una flor. I si d’aquí a dos anys ja no sou regidors, no hi fa res: sereu benvinguts igual.

Els treballadors de l’Ajuntament no demanem que es mantingui l’antena a sobre d’un col•legi i la idea de plantejar un conflicte entre funcionaris i pares i mares dels alumnes de les Escolàpies ens sembla senzillament repugnant.
L’antena ens fa la mateixa por, igual que fa por a qualsevol que la tingui sota el cap o davant de la finestra de casa seva.

El que volem és una política municipal decidida, que no s’abaixi els pantalons davant les companyies telefòniques i hi faci posar les seves antenes lluny de nuclis habitats. I si voleu posar-la a l’Ajuntament, no ens obligueu a ser-hi i si tant clar ho teniu, poseu-vos-hi vosaltres. Així, si la vostra clarividència científica no és tal, no ho pagarem els altres.