Ara resulta, o almenys aquesta sembla que és la interpretació que el govern en fa, que el decret pel que se’ns pagava l’augment de l’IPC a Catalunya mitjançant un complement de productivitat fou una decisió consensuada entre Ajuntament i treballadors. Deixem-ho clar des del principi: això no va anar així. La fórmula del complement de productivitat és una decisió que va adoptar el govern de forma unilateral i que va tenir la virtut de solucionar la crisi de l’IPC però, sobre tot, d’evidenciar dues coses:

En primer lloc, que es va decretar una fórmula de pagament que no podia arribar per la via del consens. Si es va acordar per decret el pagament de les quantitats degudes mitjançant un complement de productivitat transitori va ser perquè Comitè i Junta no acceptarem signar cap document que fes aquesta via, ja que desvirtua el sentit i la interpretació literal del conveni, especialment pel que fa a la consolidació de drets econòmics.

I, en segon lloc que la intenció de l’equip de govern sembla ser la de suprimir el complement de l’IPC i substituir-lo per alguna cosa que s’hi assembli però que ni es consolidi ni es pagui a tothom, o que es pagui en funció d’uns paràmetres determinats. O això, o negociar sobre aquesta base

És cert que, durant la crisi, l’Ajuntament va fer arribar una proposta de document, que en essència, és el decret finalment aprovat i que aspirava a obtenir la nostra conformitat per convertir-se en un pacte tàcit. En no obtenir-la (ja que no es tractava de renegociar res sinó de complir allò pactat com a mínim i d’entrada en termes econòmics) l’equip de govern va optar per l’acció unilateral, de manera que d’una banda es pagava als treballadors allò estipulat i degut i de l’altra es queda a l’expectativa de la consolidació d’aquests diners a partir de l’any que ve.

Així doncs, a veure si és veritat això de que “les diferències es poden resoldre amb diàleg” (L’enllaç, núm. 4, mes de maig). Si ho és, significarà un canvi d’actitud en relació amb la que s’ha demostrat fins avui, que saludarem perquè és convenient i perquè ja va essent hora de recuperar la confiança. I ho esperem francament.

Ningú no vol que es repeteixin situacions com les viscudes dos mesos enrere, producte d’una pressió innecessària, i d’interpretacions unilaterals o incompliment d’allò pactat quan el que tocava era parlar-ne.

Per això, hores d’ara, llegir declaracions d’intencions d’aquesta mena i posar-les en quarentena, tot és un. De l’actitud que observem a la represa de les converses en traurem molt més en clar que d’editorials com aquestes, condemnades—de moment—al reciclatge per la seva nul•la correspondència amb la realitat viscuda fins ara i sobre tot, amb determinades actituds. Estarem més pendents del que es faci que no pas del que es digui.

Sobre allò que tothom n’està pendent, no hi ha cap novetat. Es va arribar a l’acord de reprendre les negociacions, tal i com vam explicar-vos en un comunicat, però des d’aleshores no hi ha hagut cap moviment per part de l’equip de govern. En el moment de tancar la edició d’aquest butlletí encara no hem rebut la totalitat de la plataforma (la proposta de conveni de l’equip de govern) ni hi ha una data fixada per la represa de les negociacions. Quan disposem d’aquest document i l’haguem valorat, podrem mirar-nos el calendari.

De moment, estem com estàvem: esperant.