És sorprenent l’avidesa amb la qual allò que anomenem actualitat devora, paeix i oblida temes que, en un altre moment, han generat aferrissades opinions a favor o en contra; opinions que, malgrat semblar-nos que eren l’eix a partir del qual el món dóna voltes sobre sí mateix, s’han transformat en indiferència i oblit. I per demostrar-ho, no cal parlar de l’Afganistan ni la guerra d’Iraq ni dels recents esdeveniments de Berga (un exemple: algú recorda ja el nom del noi que hi va morir?); simplement, fent un cop d’ull a la nostra protesta per l’IPC, podem ser testimonis de l’esmentada avidesa de l’opinió pública.

Durant els dies d’exitosa “campanya” bel•ligerant davant l’Ajuntament, no van faltar veus (moltes d’elles promogudes per sectors afins al partit governant) en contra dels treballadors i treballadores municipals.
De sobte, algunes persones van fer declaracions als mitjans de comunicació on semblava que el gran mal de mals de l’Ajuntament de Figueres era aquest personal cridaner, sorollós i molest que impedia el descans de veïns i veïnes i que, alhora, era responsable, probablement, de totes les plagues bíbliques: la mala gestió, la manca de diners a les arques municipals, la manca de previsió en inversions públiques, etc.

Però no. Afortunadament l’opinió pública es fonamenta sobre persones; i aquestes persones són les mateixes que, passada l’absurda febre de l’IPC (a hores d’ara encara ens preguntem com van gastar tants cartutxos amb una cosa tan de calaix com aquesta), continuen patint els embussos de trànsit i talls aleatoris de carrers; la mala pavimentació dels carrers que fa que cada cop que plou s’aixequin 2 de cada 3 llambordes amb el conseqüent mullader de pantalons; o, simplement, que el preu de l’aigua corrent de Figueres sigui gairebé equiparable al de l’aigua embotellada.

Concloent: la ciutadania té mala memòria per fets aïllats, però recorda perfectament tot allò del dia a dia que no funciona. Corol•lari: tenir funcionaris cabrejats no fa guanyar eleccions.